75 anys fent barri.

Ànima, cor i vida...
Un gimnàs que mai ha tingut un no com a resposta.

El gimnàs social Sant Pau dur a terme una acció solidària que arriba a 700 persones entre infants, persones refugiades i col·lectius vulnerabilitzats que gaudeixen gratuïtament dels nostres serveis.

Més de 1400 metres2 i l'equip de la cooperativa a la teva disposició. Contacta amb nosaltres.

#HabitemElSantPau

Plantegem la creació de 50 pisos públics en un model hibrid social+masoveria urbana per aturar la pèrdua de veïnat i mantenir l'acció solidaria del Sant Pau.

HabitemElSantPau

Més informació a:
habitemelsantpau.org

Una altra vegada ens toca lluitar.
Ho hem fet cada cop que hem apujat la persiana. Tot just fa un any, que varem aconseguir aturar l'execució de l'ordre de desnonament del 9 de Gener 2017. Amb l'ajuda del veïnat, dels moviments socials i les nostres sòcies i socis avui sols és un record llunyà. En aquest temps hem pogut dur a terme la transició a cooperativa on avui treballem 17 persones.

Estar al barri del Raval dóna caràcter; el mateix que ens va impulsar fa ja 6 anys, per responsabilitzar-nos de la gestió del Gimnàs Sant Pau, al costat dels seus deutes. Treballadors i treballadores que feia més de vint-i-cinc anys (que ...) creient i implicant-se en el projecte, vam recuperar l'empresa descuidada per uns propietaris que van preferir deixar un llegat descapitalitzat per la compra d'actius mobiliaris i ple de deutes. No va ser un problema. Com fan les bones famílies ens vam unir, estrènyer les dents i començarem a caminar... a la nostra manera.

En aquests últims sis anys escoltant, preguntant, sentint al barri i als seus veïns i veïnes, hem anat donant solució a totes les demandes que hem estat capaces. Segur que se'ns han escapat mil oportunitats de millora, però aquestes petites coses que hem sabut atendre ens han regalat molta màgia, ens ha convertit en una cooperativa amb ànima, on tothom té la seva cabuda. El Gimnàs Social Sant Pau és casa de tots i totes.

Aquesta oportunitat de canvi i millora, d'incidir al territori entenent el comerç de proximitat com a oportunitat de transformació de barris i municipis, ens ha guiat sempre en el camí fins a convertir-nos en la Cooperativa que el dia d'avui som.

Explicar el Gimnàs Social Sant Pau a algú que no ho conegui no és gens fàcil. La seva composició amb un 65 % de migrants, socis sense sostre, les senyores Marías de tota la vida, socis amb més de 25 anys d'antiguitat, el millor i el pitjor dels barris ens dóna una beneïda complexitat: el fet de tenir horaris especials en Ramadà, vestuaris trans, ser l'únic gimnàs en el qual pots apuntar-te sense tenir regularitzat els papers (ni tenir llibreta del banc), adolescents amb accés al gimnàs a canvi d'un seguiment del seu expedient escolar, buscar intercanvis amb la gent que no pot pagar, etc... Ens ha donat singularitat.

Desenvolupar una acció social on cada any més de 400 nens en risc d'exclusió i 300 persones de col·lectius desfavorits, poden gaudir de les instal·lacions de forma gratuïta, ens ha donat ànima.

Ànima

L'ànima del Gimnàs Social Sant Pau ha estat el nostre motor i la nostra manera de sentir el barri. Aquesta ànima s'ha materialitzat en forma d'acció de suport als nostres veïns. 700 persones en risc d'exclusió social o pertanyents a col·lectius vulnerabilizats passen cada any per les nostres instal·lacions. Aquest suport s'ha articulat mitjançant convenis, alguns formals, altres no tant.

Amb el Casal d'Infants del Raval els obrim les portes de forma gratuïta per a totes aquelles activitats que necessiten. L'any passat per exemple es van fer 5 setmanes de piscina amb 120 places per setmana, boxa, hip hop i durant tot l'any els divendres un curs de natació per a reforçar les relacions materno-filials.

Tant per a A.C.A.T.H.I. «Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants» com GENEREM «Associació Trans* de Barcelona» associació sense ànim de lucre, fundada el 2015 a Barcelona, integrada per persones Trans*, hem obert les nostres instal·lacions, per a qualsevol activitat que proposen, de forma gratuïta. A manera d'exemple les classes de gimnàstica o els tallers de dansa vinculades al gènere.

També tenim conveni amb la Casa Reces de la Fundació Esperança, un centre residencial d'acollida temporal per a dones.

D'altra banda tenim altres acords no signats però igual d'importants, com per exemple amb el Sindicat Popular de Manters o amb persones del moviment trans, que imparteixen cursos d'autodefensa per a persones també trans.

Tot això és el nostre orgull i motor.

Singularitat

Ja hem comentat que explicar la singularitat del Sant Pau és difícil ja que parlar de sentiments i obrir-se mai és tasca fàcil. I explicar la seva singularitat és precisament explicar un sentiment. Oblideu-vos dels gimnasos que coneixeu. Aquest és un gimnàs construït des de baix per a totes. Sense exclusions.

Però si que hi ha algunes linies objectives que poden ajudar-nos a començar a entendre perquè és singular.

La primera singularitat és la seva gent, i la seva gent és el Raval. El Raval està compost per un 43% de població migrada dels quals el 62% freqüenten el gimnàs. Aquesta dada és important. Gent sense sostre, els "avis i Àvies" de sempre, socis i sòcies de més de 20 anys, persones trans, gent amb pocs recursos, "el pitjor del Raval" s'atreveixen a dir alguns. Per a nosaltres, un orgull. I de la manera més normal, el St. Pau va fer sempre els canvis necessaris perquè tots se sentissin còmodes i inclosos:

  • Horaris especials en Ramadà: les nostres sòcies i socis dejunen tot el dia fins a l'hora del sopar, i després tenen el rés, per això, aquell mes, tanquem a la 01:30.
  • Tenir companys de treball trans, així com socis i sòcies que s'anaven sense dutxar-se, ens va fer preguntar perquè? Sempre preguntar. Vam detectar la necessitat de tenir vestuaris diferenciats trans i així ho vam fer.
  • Ser l'únic gimnàs del Raval en el qual pots apuntar-te sense tenir regularitzada la teva situació.
  • En molts moments, socis i sòcies que han viscut o viuen al carrer.
  • Algun cas d'adolescents amb accés al gimnàs a canvi d'un seguiment del seu expedient escolar.
  • Deixar dos mesos de carència a la gent que no pot pagar.
  • Quan ens han dit que no podien pagar, preguntar fins a quant podien o deixar-los venir mentre la seva situació no millorava.

Sabem que tenim moltes deficiències, i que els nostres socis molta paciència. Quan no s'espatlla la caldera, ho fa la llum del bany, i sinó el ventilador, o la màquina de torn. Però sempre al final, ni que sigui amb pasta de dents ho hem arreglat. Fins ara no hem demanat ajuda a ningú, tot i sabent que competíem amb gimnasos com Can Ricart o Aiguajoc, que poden presumir de grans i modernes instal·lacions. Però això mai ens va fer petits. Hem sabut trobar el nostre lloc. Parlant amb els socis, fent-los partíceps de tot, des de la situació del gim fins a la seva possible millora. Ells han estat els que realment ens han fet tirar endavant. I és per això, que hem tret el millor de nosaltres. No tindrem l'última generació en sala de peses, però si molta empatia i proximitat. Els nostres professors, lluny d'estar cansats de fer-ho, t'envien la dieta a casa en cas que la requereixis, es prenen el seu temps per prendre un cafè amb tu, i si aquell dia és el pitjor de la teva vida, a part de en els exercicis físics se centren en els emocionals, perquè surtis amb el millor somriure. Coneixem les vides dels nostres socis, i ells les nostres, no hi ha res a amagar sota un xandall de segona mà.

La nostra història

Baños Populares de Barcelona. Ronda Sant Pau

Al 1940 es van inaugurar els primers banys públics a la Ronda Sant Pablo 46, avui Ronda Sant Pau. Un establiment on poder-se dutxar per una pesseta. Un espai públic de titularitat municipal. En aquests temps s'imposaven a Europa les polítiques d'higienització i encara es recordava l'epidèmia del tifus que va sacsejar Barcelona. En definitiva, portar dutxes als pobres del Raval per pal·liar els focus d'epidèmies. En els anys '60 la gestió va passar a les Escoles Pies de Sant Antoni. Als '80 a la Federació Catalana de Natació i el 1992 diversos professors d'INEF de la UB van crear l'actual Gimnàs Sant Pau.

El 2012 davant la fallida del gimnàs a causa de la mala gestió i de l'ambició dels antics propietaris, els treballadors i treballadores van decidir comprar el gimnàs per un 1€ així com la suma de tots els seus deutes «50.000 €». Tanmateix, aquesta fallida va venir precedida d'una descapitalització fruit de la compra d'immobles i la falta d'inversió. De 1000 socis van baixar a 500.

Així que els treballadors i treballadores ens vam trobar amb unes instal·lacions deficitàries i unes pèrdues de 3.000€ mensuals. En dos mesos vam aconseguir remuntar. Però la pujada de l'IVA al setembre de 2012 del 8% al 21% i el fet que no poguéssim repercutir-ho a les quotes dels nostres socis pel seu perfil socioeconòmic, va fer de facto que per a nosaltres fos una pujada encoberta de 16.000€ dels nostres impostos, sumat a la pujada del 180% dels consums, ens ha portat a una situació extrema.

Davant de tanta adversitat, vam escollir sobreviure. Guanyar la partida a aquest món boig. I ens vam organitzar per passar de SL a Cooperativa sense ànim de lucre, la qual està sent totalment legalitzada aquest mateix 2017.

"aquest establiment té una història que cal explicar i preservar
perquè la ironia del destí ha volgut que el que passa avui
estigui íntimament lligat amb el seu origen."

Llegeix l'artícle

de l’historiador Enric H. March

Banys Populares de Barcelona. Ronda Sant Pau

Contacta amb nosaltres

Per a qualsevol dubte o sugerencia contacte amb nosaltres a:

Ronda de Sant Pau, 46 08001 Barcelona

gimnassocialsantpau@gmail.com

Tel. 932 505 318